Alopècies

L'alopècia és una patologia molt freqüent. Es pot convertir en un important problema per al pacient, amb complicacions psicològiques, socials i afectar fins i tot a la qualitat de vida.

Causes d'alopècia hi ha diverses, i la primera tasca del dermatòleg és diferenciar una alopècia cicatricial d'una alopècia no cicatricial. És necessària la realització d'una correcta i detallada història clínica del pacient. La investigació d'antecedents familiars, malaltia del tiroides o autoimmunitàries, anèmia, medicació actual o suspesa, en el cas de dones amb història ginecològica, alimentació i dieta, etc.

Estudiarem l'aspecte global del seu cuir cabellut així com una exploració detallada per arribar al diagnòstic clar de la patologia.

a) Alopècia androgenètica

L'alopècia androgenètica és una pèrdua progressiva del cabell en aquells individus genèticament predisposats, ja siguin homes i dones (també n'hi ha).Es tracta d'una de les més freqüents causes d'alopècia. La causa de la caiguda del cabell en aquests pacients és per efecte d'una hormona, la dihidrotestosterona que actua sobre follicles pilosos susceptibles i els va miniaturitzant lentament i progressivament fins a la seva destrucció i amb la conseqüent caiguda del cabell.

Hi ha multitud de tractaments actualment que podem oferir-li al nostre apartat de medicina estètica. Pel que fa al tractament dermatològic ens centrem en compostos d'ús tòpic que han demostrat científicament la seva eficàcia i en tractament orals que inhibeixen l'hormona productora de la caiguda del cabell en aquests pacients.

b) Alopècia areata

La forma clínica més freqüent d'alopècia areata és una caiguda de pèl en forma de plaques circulars ja sigui en cuir cabellut o barba en el cas dels homes, encara que pot localitzar-se en qualsevol zona de la superfície corporal. Sol ser una patologia hereditària, que en moltes ocasions pot associar altres processos autoinmunitaris, el diagnòstic ha de ser exclòs amb una anàlisis.

Veurem plaques d'alopècia arrodonides u ovalades i en ocasions els pacients presenten distròfies unguials (pitting unguial, petits clotets a la lamina unguial) la qual cosa suggereix un mal pronòstic.

L'estrès no és la causa però sí un factor desencadenant (desperta la malaltia) de la caiguda del cabell, per això ha de detectar-se i ser palliat per a una millor evolució clínica.

El pronòstic sol ser bé i la majoria de pacients aconsegueixen repoblar aquestes zones d'alopècia.