La dermatitis seborreica es una malaltia inflamatòria crònica que es caracteritza per lesions eritematodescamatives que afecten les zones on les glàndules sebàcies són més nombroses: cuir cabellut, zona centrofacial, preesternal i plecs. Afecta al 5% de la població i la seva fisiopatologia és encara desconeguda, encara que sembla estar relacionada amb la secreció sebàcia alterada, sistema immunitari, susceptibilitat individualitzada, infecció per malassezia i factors neurològics, psicològics, climàtics i nutricionals. L'estrès emocional i la depressió juguen un paper important en aquesta patologia.
Ens trobarem amb màcules o plaques ben delimitades que varien des del rosa fins al marró vermellós recobertes d'escata greixosa. El seu curs sol ser crònic però benigne i la recidiva és normal. El tractament va dirigit a reduir la colonització de la pell, reduir la hipersecreció sebàcia i controlar la reacció inflamatòria adjacent.
Es recomanarà el rentat freqüent de la zona amb mesures higièniques especials, tractament tòpic, evitar factors agreujants i evitar cosmètics.
