Endodòncia

L'endodòncia, també coneguda com a tractament de conductes, és el procediment que utilitzen els odontòlegs, per eliminar en part o en la seva totalitat, la polpa de la dent i segellar el conducte pulpar. La polpa és la part més interior de la dent i està constituït per un teixit tou que conté els nervis i els vasos sanguinis. La part del conducte que es troba a l'interior de la corona es denomina cavitat pulpar, mentre la corresponent a l'arrel rep el nom de conducte reticular i és el que connecta amb l'os maxillar.

El procediment de l'endodòncia es duu a terme netejant la cavitat pulpar, descontaminant els conductes radiculars per a posteriorment segellar-los amb un material biocompatible que eviti que s'introdueixin bacteris en el seu interior.

En una sola sessió, aconseguirem alleujar immediatament el dolor i recuperar la funcionalitat masticatòria de la dent sense perdre'l. A l'ésser un tractament en el qual utilitzem anestèsia local, la intervenció és totalment indolora per al pacient.

Les causes més freqüents de la infecció i conseqüent inflamació i necrosi de la polpa, i per tant de la necessitat de realitzar una endodòncia, són:

1. L'existència de càries dentals profundes.

2. Fractures o traumatismes.

3. Erosió i desgast interdental pel contacte d'unes peces dentals amb les altres.

4. Lesions del teixit periodontal provocades per malalties periodontals que afectin l'arrel o conductes radiculars de les dents.